20 de març, 2017

un poema

Poesia ets.
Jo nomes sóc testimoni
del que ets,
poesia.
Reneixes cada dia
en tu mateix
després de cada nit
com puc parar aquesta caiguda?
Em mires
però no veus el que et dic
et parlo
però no em sents.
No puc cridar més.
Necessito arribar al terra
amagar-me en el subsòl,
i oblidar que abans de renéixer
et mates
amb la poesia
que ets.