quan marxa algú
no marxa del tot
la seva energia ens envolta
com una boira constant
i no una setmana
o un mes
o un any
sinó per tota la vida.
quan algú marxa
mai marxa del tot
perquè l'espai que ocupaven
ara es fa lloc dins de nosaltres
i per això fa tant de mal
perquè pressiona
i empeny
perquè s'estén
com un camp de flors.
i com més gran l'estima
més extens el camp
més forta la pressió
més intens el dolor.
quan algú marxa
no se'n va
sinó que s'endinsa
la mort no és més que l'oblit
i mentre recordem
sempre hi haurà vida.