per fi
recupero la consciència
amb els ulls tancats
començo a moure els dits dels peus
les mans acaricien una superfície glaçada
arquejo l'esquena
fa fred
agafo aire de cop
em crema dins els pulmons
obro els ulls
del sostre hi pengen katanes.
ka ta na.
les parets d'aquesta habitació són de vidre transparent
on hi trenquen les ones del mar a la meva esquerra
i a la dreta hi ha moltes persones mirant-me
fixament
van vestides de blanc.
estic despullada
sobre un llit de gel
em crema la pell
vull incorporar-me però no puc
les fulles de les espases apuntant-me
el blau de l'aigua
l'escuma
i desenes de mirades
dins ulls foscos
escrutant-me
vigilant-me
estudiant-me
i em sembla que em reconec
veig el meu cos dins aquelles bates blanques.
ja em puc moure
poso les plantes dels peus contra el terra
m'aixeco
la paret de davant és un mirall immens
cobert per gotes d'aigua
que llisquen cap endalt
els genolls em fan figa
noto l'olor de pluja
de terra molla
m'acosto al mirall
allargo la mà
i amb la punta dels dits
ressegueixo la meva silueta
el reflexe es va tornant fosc
fins a ser opac
al costat dret hi regna la foscor
només hi brillen els ulls de les figures de blanc
però no s'hi veu res més
només els ulls
a l'esquerra hi trenquen les ones d'un mar negre.
retrocedeixo.
fins a topar amb el gel
es desfà
caic sobre un llit de nenúfars
flotant en un llac espès
calent
l'aire és dens
fa olor de metall
com de sang
submergeixo la mà
i me la miro
tacada
em cauen gotes vermelles sobre la panxa
es tenyeixen de negre
perquè de la punta de les katanes
hi brolla un líquid negre
molt fred
com si fos l'aigua d'aquell mar a la meva esquerra
em cauen gotes negres sobre la panxa
i es barregen amb la sang calenta.
ka ta na.
amb mirada suplicant
busco els ulls de la dreta
però ja s'estan tancant
les ones destrossen el vidre
i s'inunda l'habitació.
flotant.
s'acaba l'oxigen
no sé on he d'anar
enmig de l'abisme
intento emergir a la superfície
se m'afluixen els braços
i d'un cop sec
noto l'aire fred a la cara
al coll
a les espatlles
als pits
sóc enmig d'un vell pou
m'envolta un bosc de tardor
arbres que acaricien el cel
un cel de posta de Sol
un perpetu crepúscle
bufa brisa càlida
sento que arribo a un lloc conegut
una llar
m'enfilo a les pedres per sortir del pou
per tornar a casa
i caic al buit.
desapareixo.
m'evaporo.
em dissipo.
m'esvaeixo.
em consumeixo.
i per fi
recupero la consciència
amb els ulls tancats
començo a moure els dits dels peus
les mans acaricien una superfície glaçada
arquejo l'esquena
fa fred
agafo aire de cop
em crema dins els pulmons
obro els ulls
sóc a una habitació amb les parets de vidre
hi ha un buit més enllà
m'envaeix un terror familiar
i del sostre hi pengen katanes.
ka ta na.
una es desprèn i aterra al meu estòmac
el gel es trenca i es tenyeix de vermell.
vermell com un camp de roselles.
