Des
del descobriment de la càmera estenopeica de costós revelat,
passant per les antigues Kodak, fins les reflex d’avui en dia i les
Steadycam del món del cinema, l’ésser humà s’ha convertit en
un gran aficionat de capturar les imatges que observem. Recollim i
col·leccionem fotografies que al llarg del temps formen la nostra
galeria personal. Ens serveixen per recordar i mostrar experiències
viscudes, per tornar a viure en una sola imatge aquell dinar
familiar, una festa d’aniversari o l’excursió amb els amics.
Això
a nivell individual, però l’acció de capturar moments no només
té una funció nostàlgica. Fem servir les càmeres per comunicar,
informar, fins i tot per manipular. Dins els mitjans de comunicació,
utilitzem els nostres recursos fotogràfics per arribar arreu del
món, explicant notícies, curiositats, desgràcies, etc. La gran
majoria confia plenament en els telenotícies i els diaris nacionals.
Els mitjans comunicatius ens mantenen al cas dels afers del planeta.
No obstant, tenim en compte que una part d’aquestes imatges
contenen certa manipulació, i la font global d’imatges manipulades
s’incrementa des de l’invent del nostre apreciat Internet. Som
conscients que la xarxa ens ofereix un còctel de veritats i
mentides, algunes totalment indistingibles de la seva certesa o
falsedat. Així que amb aquest bombardeig d’informacions no
verificades sempre hi haurà alguns individus voluntaris per
dedicar-se a buscar aquestes fal·làcies visuals.
Però
més enllà dels àlbums plens de records i les manipulacions
informatives, l’objectiu de la càmera té el poder d’explicar
històries. Històries que diuen la veritat d’un individu,
l’essència del que es vol expressar. La fotografia, a part de ser
considerada un mitjà de comunicació sense límits, també ens
permet una amplia llibertat a l’hora d’expressar-nos, a l’hora
de crear. La fotografia, en el més pur sentit artístic, pot captar
els sentiments i emocions que l’artista vol mostrar.
Així
que deixant enrere les veritats poc fiables i les mentides amagades
dels mitjans de comunicació, l’objectiu d’una càmera pot fer
que a les nostres mans arribi la certesa de l’art. Tal i com podem
manipular una imatge amb finalitats polítiques, per exemple, també
la podem manipular perquè expressi felicitat, amor, dolor,
sentiments que no es poden desmentir, que entenem com a universals.
L’art mitjançant la fotografia ens mostra visualment la sinceritat
de l’expressió individual. Un retratista ens mostra mil rostres
amb mil expressions. Un auto-retratista ens mostra la veritat del seu
cos. Un fotògraf de catàstrofes ens mostra la desolació i el dolor
d’una guerra. La fotografia artística ens dóna la llibertat
d’expressar la certesa del què som. Veiem en el gest, els colors i
les mirades la veritat d’aquests individus que mitjançant l’art
ens volen mostrar.
Podem
concloure, doncs, que l’objectiu d’una càmera té el poder de
manipular la veritat a benefici del propi manipulador, per amagar o
mostrar, per confondre, per fer-nos entendre el que no és. Però
també té el poder de declarar en una sola imatge la sinceritat
amagada dins de l’ànima d’un artista, expressant un art cert per
als qui el saben observar.