de nen a home
d'incendi a flama
ets mar en calma
ets brisa suau
de nit d'estiu.
ets silenci
ets plugim
com rosada al matí
sobre les roselles
o sobre mi,
protegint-me
estimant-me amb cada gota.
però també ets tempesta
vent huracanat
incendi incontrolable
dins teu cremes amb fúria
i ho sé
perquè els ulls et traicionen.
ets ones en enuig
un llamp violeta
un cop d'aire
que s'emporta els pensaments.
perquè m'oblido d'aquest planeta
i del buit que és l'univers
si em submergeixo i nedo
si bato les ales i volo
si em cremo i m'impregno
de tu.
tot de tu, en tu i per tu.
ets mar
ets foc
ets vent
i així et respiro
no et puc definir
com un sol element
ets la dualitat de la natura
la calma i la ira
ets l'amor
però mai l'odi
perquè tot i ser una tempesta
un incendi
un huracà
un llamp
ets casa meva
visc en la catàstrofe que ets tu
un caos ordenat
que m'envolta
i no vull marxar mai.
no t'apaguis
et vull escoltar per sempre
i així adormir-me
amb la brisa d'estiu
o tocada pel plugim
o enmig d'un incendi.
