[en comptes de batre les ales
són amants de la vanitat]
les meves arrels floten
m'aferro a tot arreu
però visc en el no-res,
deixeu-me volar.
roselles blaves
arrels que floten (un altre cop)
diuen que no em quedo enlloc
i jo dic
que no m'estanco com vosaltres.
la ruta inacabable que segueixo
la porto marcada a les esquenes
però molts no la veuen
es pensen que m'he passejat per allà on ells ja han treptijat.
[ets un pou de merda
has sigut mala persona
egoista
amb el paper de nena bonica
has fet mal a tots els que has tocat
vas marxar, desaparèixer,
vas allunyar-me
em vas escopir verí
i després em vas somriure com si res]
tot això no deixa de ser cert
és la seva veritat
però en parlen com si també fos la meva.
és molt fàcil assenyalar als altres amb el dit
quan el tens empresonat
podrit
enganxat a un cos buit.
ja podeu dir misa
jo flueixo amb el riu
recorro les corrents
i m'estimo més riure que plorar,
i així dit sembla molt obvi
però no pareu de lamentar-vos
de queixar-vos
de rebuscar
esteu ancorats al passat
emboirat
i a mi no em ve de gust tornar a escoltar el mateix relat.
