És
dissabte pel matí. Un mati assolellat de mitjans de juliol. Puc
sentir les rialles infantils i els tambors dels percussionistes que
surten cada cap de setmana a tocar pels carrers del poble. L'ambient
olora a crema solar i a calamars a la romana. Un matí d'estiu, un
matí tranquil. Trec les cartes de la bústia i els dono una ullada,
res a nom meu. Els dits rebusquen nerviosos dins les butxaques de la
jaqueta. On són les meves claus? Ah, ja està, ja les he trobat.
Obro la porta i m'envaeix l'aroma de cafè i canyella. Que n'és
d'agradable tenir una cafeteria al costat!
Deixo
les cartes a sobre del moble antic de l'entrada. De fet, gairebé
tots els mobles d'aquesta casa són antics. Molt antics. Però una
vegada van ser nous de trinca. Per aquells temps l'entrada de casa no
feia olor a cafè i canyella, més aviat a bestiar. Tot la primera
planta, fins i tot la part de la cafeteria i la perruqueria, era
l'estable de la casa. Em pregunto qui hi vivia, aquí. Eren rics,
això està clar. M'imagino els criats cuidant als cavalls i a les
ovelles, mentre el pare de la família i el seu fill gran arriben de
fer negocis amb els pescadors. La cuinera de la casa recull el peix
que han comprat per poder-lo cuinar posteriorment, a l'hora de dinar.
Porta un vestit llarg amb mànigues boterudes, i un davantal a sobre
que intenta ser blanc, però té notables taques a causa de la feina
que fa.
Pel mig
de la cuina passa la senyora de la casa, elegant, magnífica amb el
seu pentinat i el seu vestit fet de teles orientals. Llueix joies
d'or amb incrustacions de robís i maragdes. S'asseu a una cadira del
menjador. L'habitació està decorada amb tapissos religiosos i
retrats d'avantpassats. El terra és un mosaic dotat de molts colors,
i a sobre s'estira una gran catifa suau d'estil barroc.
Una nena
petita corre cap a la dama, aixeca els braços enèrgicament perquè
vol asseure's a la falda de sa mare. L'infanta duu un recollit en
forma de rosa, que deixa caure subtilment rissos daurats que enquadren
la seva carona.
A la
planta superior, la filla adolescent es desperta entre llençols de
fil. El capçal del llit té policromies platejades, del sostre hi
penja un vel semitransparent de color blau cel. La jove s'aixeca i es
coloca davant de l'enorme tocador, on hi té exposats numerosos
perfums i productes de bellessa de l'època. La minyona entra a
l'habitació amb presses i obre les ostentoses cortines. Els rajos de
sol banyen l'habitació de tons groguencs i ataronjats. Prepara la
vestimenta de la jove i l'ajuda a empolainar-se.
Mentrestant,
els convidats entren a la sala gran i s'acomoden per l'àpat, sense
imaginar-se que allò seria, uns segles més tard, una sala d'estar bohèmia d'un pis del segle XXI.
Sospiro
profundament. Una part de mi desitja poder experimentar aquella època. Quantes vides hauràn passat per una casa de més de
tres-cents anys...!